Quin any tan dur!!! Realment aquest temps que portem amb Covid ha afectat molt les nostres vides. El nostre dia a dia, les nostres feines, el nostre temps d'oci, tot ha quedat alterat i aturat, i segurament s'ha tractat d'una experiència que no oblidarem mai. Dit això des del Casal Obert Sant Pau de Càritas Mataró ens preguntem... aquesta crisi múltiple ha afectat tothom igual? Tothom ho ha patit igual? Què passa amb la crisi social? Amb la crisi d'habitatge? Què passa amb els infants i joves? Des del principi totes les administracions van assegurar que ningú quedaria enrere, es va implementar el suposat Escut Social i es van prometre ajudes i recursos. No s'havien de repetir, ens van dir, les conseqüències de la Crisi del 2008, aquesta no l'havien de pagar les persones més vulnerades, les més precaritzades. Un any després l'equip d'educadores hem volgut fer visible quina ha estat la realitat, la nostra realitat, i per això hem parlat amb els infants i joves a qui fa tot aquest temps que acompanyem perquè ens expliquessin com ho han viscut, com els ha afectat. I ho fem perquè els estimem, i perquè a part de ser al seu costat, al costat de totes aquestes famílies, creiem que és igual d'important denunciar les desigualtats que pateixen, la discriminació del seu dia a dia, i creiem també que acompanyar sense fer denúncia social ens pot fer còmplices d'aquest sistema injust. Hem de tenir en compte, però, que com passa a "la vida és bella" molts cops els infants i joves no són conscients de la realitat que viuen les seves famílies, i fins i tot és que bo que sigui així i romanguin mínimament protegits, però darrere els comentaris i observacions que ens han fet sovint s'amaga una realitat molt més crua, que també intentarem fer visible. Per fer-ho més clar hem intentat repartir-ho per temes:
Després de repassar i establir quins són els aliments bàsics, en quina quantitat cal prendre'ls i com és un menú equilibrat hem preguntat als infants com eren els seus àpats durant el confinament...
La F. explica que la Creu Roja els hi portava els aliments, que no sempre tenien de tot, i que el més comú era que fes dos àpats, esmorzar i sopar.
La K. en canvi comenta que els seus pares van anar a fer una compra ben gran abans del confinament i ho van emmagatzemar tot, però que és clar, no ho van trobar tot i que calia racionar el què menjaven.
En M. recorda que el seu pare tardava hores a fer la compra perquè molts cops no trobava tot el que necessitava i es recorria tots els súpers per completar la llista d'aliments bàsics. També diu que la carn halal estava més cara.
La F. explica que els seus pares els hi feia molt de respecte anar a comprar, que ho desinfectaven tot abans i després, inclosos tots els aliments comprats.
En general el que més van trobar a faltar va ser menjar llaminadures, patates, cereals… Ja que al no ser de primera necessitat a casa no ho compraven, també recorden que no podien menjar el primer que trobessin o els hi vingués de gust, ja que calia racionar els aliments de casa i respectar el que tocava per a cada dia. Són infants acostumats a anar a fer encàrrecs a casa, anar a comprar, baixar al carrer… Se'ls va fer molt estrany haver-se de quedar tancats a casa i viure-ho des de fora, a més tot i que en general diuen que sí que intentaven moure's i fer quelcom d'exercici a casa les possibilitats en els seus habitatges són bastant reduïdes.
Per posar xifres, a més, de les 49 famílies participants del Casal Obert, 25 van haver de rebre un ajut d'aliments sostingut, 12 més ajuts puntuals i 38 van ser destinatàries de les targetes moneder, que van ajudar a complementar el menjar recollit a l'Entorn. A dia d'avui seguim mantenint aquesta ajuda a 23 famílies.
En relació amb els parcs i als espais de joc amb els amics i amigues ens han dit...
Els infants quan recorden el moment en el qual estaven just fa un any el que més repeteixen és que estaven tristos i que van estar molts mesos sense poder gaudir del joc als parcs.
Molts comenten que a casa podien fer coses com jugar a l'ordinador o mirar la televisió, però que trobaven a faltar poder jugar amb altres amics i amigues, a més un altre dels fets que recorden molt és haver de dur mascareta i les ganes que tenien tots de tornar a l'escola. Expliquen que van passar el confinament amb "Mucho tik tok i play".
Hem estat parlant del fet que els parcs no estiguessin oberts fins fa poc temps i hi ha hagut diverses opinions; La N.C comenta que ella volia jugar al parc, però també entén que no estiguin oberts, ja que el primer de tot és la salut i ella patia pel virus i no volia que afectés a ningú de la seva família. En canvi la D.S comenta que ella creu que els parcs els haurien d'haver obert abans, ja que és un espai obert on els nens poden jugar i passar-ho bé, el fetque aquests estiguessin tancats li feia estar trista. Tenien por a no jugar amb els seus amics i al fet que després del confinament no fossin amics.
Un infant ens diu "era avorrit el confinament, no podíem sortir, no podíem quedar amb amics, al principi molava, però després....."
Finalment tots estan molt contents que els parcs hagin obert i en general recorden aquella situació de fa un any amb tristesa per a no poder fer res i por envers el virus i por pels seus familiars i amics.
També hem parlat de l'escola i els deures, de tots els mesos sense poder-hi anar i fent classe virtualment, de tots els cops que s'han hagut de confinar aquest curs...
En general hi ha un sentiment de desemparament, a part de les dificultats i mancances que s'han trobat pel que fa als dispositius tecnològics, no acabaven d'entendre com funcionen les aplicacions per on es comunicaven amb l'escola. També comenten "que las aplicaciones son muy antiguas".
Una frase molt comuna i recorrent ha estat la de "a nosotros nos han puesto muchas restricciones: solo podemos estar con la gente de nuestra clase, la mascarilla SIEMPRE, salimos más tarde del cole para no coincidir con los demás, el material és individual, etc.. Pero los profesores SÍ que van de una clase a otra y no tienen las mismas restricciones que nosotros".
"Los profesores hacen lo que quieren", això és el que perceben els infants, per molt que s'allunyi de la realitat. Amb això fan referència a moltes de les incongruències que estem vivint pel que fa a restriccions, en general.
També expliquen que els ha afectat molt la dinàmica de menjador escolar. Hi ha un servei més lent i tenen la sensació que no poden repetir tant com abans.
Es queixen de la quantitat de feina que van haver de fer durant el confinament i que estan fent a casa, que tenien i tenen més deures de l'habitual. Es queixen d'estar molt limitats a l'estona de pati i no acaben d'entendre perquè no poden jugar a pilota.
I què ha passat amb els dispositius que havien d'arribar? Durant el confinament vam repartir 24 tauletes que ens va cedir la Fundació Pere Tarrés i 12 ordinadors del propi centre, i a 10famílies se'ls hi va haver de portar el més bàsic material escolar. En molts casos, a més, perquè poguessin fer els deures les educadores s'havien de descarregar les tasques, fer foto a totes les pàgines i enviar-ho a les famílies, per després fer el procés invers. Si els nostres infants i joves ja patien un cert retard escolar aquest s'ha agreujat tots aquests mesos, i avui dia no sabem encara com es podrà solucionar.
Pel que fa a la salut ens han comentat...
Ens hem fet pcr, fa bastanta por i estàvem molt nervioses per saber els resultats.
Les mascaretes són incòmodes, costa de respirar, no veus les cares de la gent, dóna mal de cap i fa mal
Diu el B.C que no havien medicaments i que estava molt trist.
La por ha estat un dels grans temes que hem hagut de treballar aquest any. Evidentment tothom n'ha patit, però a les nostres famílies s'hi sumava que els costava molt entendre els comunicats i declaracions del govern i de les administracions i que vivien constantment en la incertesa. Ha calgut doncs molta feina de traducció, de comprensió i d'acompanyament.
Ens han parlat també de com s'han sentit en general, de com se senten ara i de les coses que no entenen per què es fan així...
Els infants com L.A.M que han viscut la covid de prop han tingut por que els seus familiars es posessin malalts. D'altres, han viscut la mort d'un familiar que vivia a Gàmbia i de família propera aquí Mataró. També han tingut familiars que no han pogut tornar, com la D.C que diu "Mi padre se fue y no pudo volver, va estar fora tot el confinament i més". Un altre infant explica El tiet va passar el covid, va passar uns dies ingressat, la seva filla ens donava info, però era difícil. La meva família de fora al principi estava bé, però en expandir-se ho va passar malament, per por. Feia videotrucada molts dies amb un amic.
També han tingut problemes amb la feina dels pares i mares, com aquest que ens comenta "A la meva família s'ha passat malament perquè no podien treballar"
Un altre explica que En las pistas no nos dejan jugar, donde vamos a ir?
Molts diuen també "El coronavirus no tiene hora, parece que la gente con corona sale a las 10 a contagiarse" i "Parecen tontos, como si el corona viene solo a las diez"
Finalment uns quants comenten de la policia: "que ens avisin, però que no ens persegueixin, alguns venen i t'avisen i d'altres et peguen amb porres si no fas cas"
I a tot això 2 nadons van néixer durant el confinament i van necessitar ajuda en alimentació i higiene, i 22 famílies van necessitar roba del Rober de Càritas pel canvi de temporada. Pel que fa a l'habitatge, aquest dret tan bàsic, 6 famílies han rebut ajudes pel lloguer i se n'han derivat 7 al Servei Integral de Protecció de la Vivenda, mentre que paral·lelament s'han aconseguit evitar 2 desnonaments i 9 famílies viuen en infrahabitatge.
Més enllà de si les seves percepcions reflecteixen la duresa de la situació real pensem també que sovint ningú té en compte els infants i joves, i que de fet al llarg d'aquesta pandèmia multitud de professionals han avisat que s'estaven menystenint els seus drets, que se'ls estava ignorant totalment. Trobem exemples d'això en les múltiples converses que hem intentat transmetre, però també amb decisions com la de no deixar que els infants amb trastorns mentals sortissin de casa a airejar-se o amb la proposta que es va fer que portessin alguna identificació al braç, quelcom que ens sembla absolutament denigrant. De la mateixa manera ens sembla increïble que es pugui anar al bar, al cinema o a l'església però que els infants i joves no puguin anar al parc a jugar amb les amistats, i és igual de sorprenent que fa un any es prometessin milers de dispositius electrònics i que molts d'ells no hagin arribat mai. A les famílies que acompanyem, a més, se'ls hi ha ajuntat tot, i han vist com la seva precarietat augmentava, com les feines que tenien desapareixien i com les ajudes s'havien de demanar de manera virtual, quan la majoria d'elles ni tenen dispositius ni els saben fer servir. A tot això Serveis Socials va deixar de treballar presencialment i va deixar desubicades desenes de famílies, que es van trobar sense saber amb qui parlar o què fer. Què hauria passat sense Creu Roja, sense Càritas, sense tantes entitats privades que hem hagut de posar-nos al davant i suplir els serveis públics?
És per tot això que, com dèiem al principi, l'equip del Casal Obert Sant Pau de Càritas hem volgut fer aquesta petita carta de denúncia, que ens agradaria que arribés tant a les autoritats pertinents com a la població en general, i és una carta de denúncia que va acompanyada de dues peticions. La primera és que si us plau s'escolti a totes aquelles persones en risc d'exclusió social, cal dignificar tota aquesta gent, fer sentir la seva veu i acompanyar-les, ja que quasi sempre són objectes de polítiques però no subjectes de drets. I la segona és que si us plau es doti de recursos tota l'estructura de protecció, calen mésserveis socials, més educadores de carrer o de medi obert, més Centres Oberts i sobretot cal que es deixin de repartir les engrunes del sistema per passar a dotar tothom d'allò necessari per viure dignament, quelcom tan senzill i tan complicat a la vegada en aquest món que vivim.
Gràcies per tot, esperem haver-nos fet escoltar!
8 d'abril de 2021
Equip del Casal Obert de Càritas Mataró
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada