El dia 2 d'octubre celebrem el dia internacional de l'educació social, potser perquè ahir era diumenge i el ritme és més tranquil, vaig poder fer més present la meva, la nostra professió.
Els misstages rebuts en general sintònics, s'anaven repetit paraules clau com:
- No és una professió per impacients: Cal paciència, ens cal acollir i contemplar els ritmes diferents de la diversitat humana que acompanyamem...respectar-los.
- Flexilibitat: totes les persones funcionem de manea diferents i per créixer a vegades ens hem de nodrir de manera diferent.....
- El vincle amb la persona essencial, és la nostra eina. Importància de que la persona cregui en ella mateixa, capacitas, potencialitats, possibilitats....
-Acompanyem processos en que les persones, infants, joves... han de pendre decisions, cal ser respectuós, són els seus processos.
- acollim moments i espais de màxima intimitat, la delicadesa, és important
Endinsar-nos en les vides personals ens porta a equivocar-nos, treballar amb cada infant, jove, pare, mare... família amb diferents mons, cadascú amb la seva pròpia realitat, les formules que ens funcionen amb uns no serveix per res per una altra... També ens passa quan preparem activitats que no fucionen...o no tenim prou present altres factors que influencien que un pare o mare no posin els límits als seus fills/es que nosaltres esperem....
Carles Capdevila parlava dels i les educadores com a mestres artesans i és un repte meravellós.
Aquest, és el meu comiat del casal obert Sant Pau després d'uns quants anys acompanyant infants, joves, famílies, compartint VIDA al cap i a la fi. Un agraiment immens pert tot el que he après.
I, avui dia 3 d'octubre, una benvinguda de tot cor, al nou equip!!!! que tingueu un bon curs i gaudiu moltíssim de tanta VIDA!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada